Emile RAMIS, biografia

Nascut minusválid a Barcelona en 1946. Després de la seva escolaritat a Tolosa de Llengua d'0c, pinta les seves primeres píntures a loli a Perpinyà. A partir de 1968, mostra i organitza a diversos llocs públics, exposicions molt ben acollides per la critica.
En 1974, a fí de trencar el monopoli d'alguns artistes, forma el seu grup basat sobre
exposicions comunes amb altres artistes de totes tendències i de totes disciplines.
El mateix any, se li atorga el Premi Jericó a Toulon.
En 1981, li concedeixen la medalla d'0r al Premi de Franca en fotografíes colors.

Emile RAMIS Artista pintor fotógraf autodidacte cátala
	Nascut minusválid a Barcelona en 1946. Després de la seva escolaritat a Tolosa de Llengua d'0c, pinta les seves primeres píntures a loli a Perpinyà. A partir de 1968, mostra i organitza a diversos llocs públics, exposicions molt ben acollides per la critica. En 1974, a fí de trencar el monopoli d'alguns artistes, forma el seu grup basat sobre exposicions comunes amb altres artistes de totes tendències i de totes disciplines. El mateix any, se li atorga el Premi Jericó a Toulon. En 1981, li concedeixen la medalla d'0r al Premi de Franca en fotografíes colors.
En 1996, participa a l'exposició internacional en homenatge a Dali a Roses i obté l'any seguen el primer Premi del Tour dels Artistes de l'estació de Perpinyà. 1998, i 2002, está retingut pel Festival de fotoperiodisme en Off de Visa per la imatge de Perpinyà. En 2003, el primer salo internacional d'art plàstic de Perpinyà, fonamenta el "Prix Emile RAMIS" a fi de premiar altres artistes. LA PINTURA A L'OLI Vaig començar a pintar les meves primeres pintures en autodidacta en 1961 de tornada dels meus estudis escolars. Molt aïllat per culpa del meu handicap, vaig voler combatre l'ociositat en expressar per llums i colors tot el que no puc dir amb paraules. M'agrada els colors vius del Mediterrani que reflectien-se dintre els paisatges inspirats dels països visitats, peroò també entre les meves composicions personals. Pinto temes que jo sentoi no que els altres esperen de mi... LA FOTOGRAFÍA DE COLORS Una passió, una expressió... La meva intenció, està de tractar la foto com si seria una lectura. Agafar el moment emocionant a plena naturalesa, dintre una actio sense correcció. El trumfo major dels meus clixés son l'enquadrament, tot seguit la sensibilitat i el color. Instantanis de la vida de cada dies a l'atzar, però també una petita pica d'humor i de supperrealisme segons el tema. Tomi a cada viatge, sarrons plens de diapositives que revelo en acabat sobre paper fotogràfíc exclusivament en colors desprès una rigorosa selecció. Els combats perduts per endavant m'interessen, soc apassionat per les accions minoritàries. La majoritària dels meus clixés tracten de subjecte potser fora norma que podria molestar o somriure o fins i tot imatges malenconioses esborrades pel nostre, món artifícial. Rapinyi vistes que classifiqui després, en acabat sortí dels meus arxius per fí de tracta'ls. Treballo al meu ritme, dintre la intimitat per mes de sorprendre.